dimarts, de novembre 25, 2008

Nemàtode del pi

Paràsits que espanten
El pi té molts enemics. Tot i això continua essent una de les espècies colonitzadores per excel·lència, inclús sembla que alguns el consideren com la "mala herba" dels boscos. En moltes ocasions és així, el pi és un arbre que l'abandonament l'hi és molt favorable. Anant a l'altre extrem també en surt ben parat, davant grans perturbacions antròpiques n'és en moltes ocasions beneficiat. De totes maneres, el pi pot patir atacs de diversos insectes o inclús fongs. Cal dir però, que en moltes vegades aquests atacs poden ser deguts a una debilitat o desequilibri general del bosc per moltes raons. Així doncs, aquests organismes poden constituïr plaga però sense provocar un perill pel bosc (perill per l'espècie al bosc) i, o bé només debiliten l'arbre o la plaga en qüestió únicament pren el paper de regulador poblacional. De totes maneres, la dominància de l'espècie es qüestió a la zona afectada no acostuma a canviar massa. Cal dir que la presència del pi arreu és molt important perquè juga un paper essencial en molts ecosistemes, tot i que en d'altres estigui mal vist.

F
a uns anys que a Portugal es va detectar considerat com l'organisme més perillós per les coníferes a nivell mundial. Aquest organisme ataca qualsevol conífera dintre una àmplia varietat de gèneres d'avets i pins. A Catalunya hi ha diverses espècies pertanyents al gènere Bursaphelenchus, gènere al qual pertany també el nemàtode del pi, tot i això aquestes espècies no causen danys importants en les masses.

Les alarmes es van dispara quan fa uns anys aquest organisme de tant sols 1 mm. es va detectar en boscos de Portugal. Uns anys després, tot i aplicar mesures extraordinàries d'erradicació, es va detectar en d'altres zones de Portugal i avui dia de ben segur que encara dóna problemes perquè just aquest any el Govern de Portugal va adoptar mesures d'erradicació extremes. Aquestes mesures venien acompanyades de declaració de zona de quarantena, declaració de zona afectada, d'obligatorietat per part de propietaris d'eliminar exemplars (o inclús tota la zona boscosa) afectats o suposadament afectats, obligació del passaport fitosanitari etc.... Com sempre, mesures que arriben tard (vegeu també Fusarium circinatum). Actualment l'estudi d'aquest organisme sembla ser una prioritat.

Els símptomes de Bursaphelenchus xylophilus són el decaïment progressiu de l'arbre que es manifesta amb la "secada" de les fulles. La mort de l'arbre es produeix al cap d'uns mesos. Com que és transmès per un cerambícid, al cap d'un temps s'observen molts altres arbres amb els mateixos símptomes, situació que requeriria una eliminació total de la vegetació. Els patrons de propagació observables en bosc no serien com els provocats per Ips sp. (és a dir, no serien secades en un grup d'arbres, per petits bosquets repartits, sinó que seria més aviat un bosc amb molts exemplars malalts distribuïts peu a peu).
Els països mediterranis són els que més podrien patir les conseqüències d'aquest nemàtode perquè les temperatures i humitat són molt òptimes per la seva propagació. Com s'acabi de solucionar el problema és una incògnita. De totes maneres, si no s'erradica a Portugal i es baixa la guàrdia, tenim totes les paperetes per ser el pròxim païs afectat, tenint també en compte la gran quantitat de coníferes. Esperem que no sigui així

Pineda afectada per Bursaphelechus xylophilus
Font: (Font: Forests Pests)